EL RAÏM REGALAT: Un conte sobre la pau

raïm-regalat          conte-sobre-la-pau

El raïm regalat és un conte sobre la pau que parteix de la base d’un altre conte meu, El raïm trepitjatEs manté el raïm com a símbol de prosperitat, abundància  i plenitud. S’incorpora el colom blanc com a símbol de la pau, en aquesta ocasió portant en el seu bec com a regal un gra de raïm. Es manté la descoberta fortuïta del vi com a exemple de mal que per bé no vingui, o d’anar per llana i tornar esquilat. També com a símbol de celebració i com a producte de valor econòmic.

Tot això, teatralitzat, amb grans dosis d’humor i participació activa dels infants.

SINOPSI

Dos pobles completament diferents:

Ufanoi d’ Amunt: fèrtil, verd, amb un gran riu que permetia regar molts cultius: blat, arbres fruiters pomeres, tarongers, ametllers… i sobre tot vinyes, moltes vinyes que donaven molt raïm… La gent era pròspera i feliç. Un alcalde, l’Octavi, amable i estimat per seu poble.

Pauperri de Baix: erm, sec, sense riu ni prats, només alguns garrofers amb el que amb prou feines s’alimentaven. La gent era pobra i sovint passava gana. Nom podem dir que fos feliç… Un altre alcalde, el Parodi, malhumorat i enemistat amb el seu poble perquè fa falses promeses d’abundància mitjançant encanteris inútils.

El conflicte sorgeix de la voluntat del poble desafavorit d’apoderar-se dels recursos de l’altre, i per tant d’iniciar una guerra. La intervenció assenyada de l’Octavi i la seva inciativa d’ajudar a l’altre poble, contruint un canal que els porti l’aigua, ensenyant-los a conrerar la terra (i que tinguin les apreciades vinyes i el seu producte recent descobert: el vi)…, portarà la pau, la concòrdia i la col·laboració definitiva entre els dos pobles.

VALORS

El conte original ja tracta una sèrie de valors:  sociabilitat, la vida harmoniosa en comunitat; l’amistat, l’empatia, la comprensió d’altri (conèixer les causes de les maneres de ser de les persones)… Ara, en aquest conte sobre la pau, s’amplifiquen i es fan extensius a la relació entre dos pobles com a base per solucionar conflictes i evitar guerres.

El diàleg, la comprensió de les causes de les coses com a eines fonamentals per solucionar els conflictes.

Per tant, la col·laboració entre individus i comunitats, la compartició de coneixements i recursos i la solidaritat cap al més necessitat passen a ser la condició d’una convivència autènticament humana i pacífica.

En definitiva, el coneixement i l’empatia tromfen sobre la superstició i la ira.

Consulteu: ELS CONTES D’EN KEKE SHUGA: CONTES AMB VALORS.