
Posa’t el meu barret és un original conte sobre el racisme que vol fer-se entenedor per al públic infantil d’una forma visual i participativa, fugint de tòpics i estereotips, amb uns recursos i unes situacions que plasmaran la problemàtica de manera assequible i versàtil.
A aquest efecte empro símils equiparables (diferents barrets, colors, llenguatges…) i evito tocar tots els serrells d’aquest fenomen complex que podrien ser difícilment intel·ligibles pels infants més menuts. Acompanyats de la meva guitarra cantarem diverses cançons adequades a la història que faran més amena la sessió.
La trobada entre els Parapà i els Bilibí, dos pobles molt diferents, genera conflictes inicials que es transformen en convivència, aprenentatges compartits i una valuosa descoberta de noves maneres de comunicar-se i viure.
El subtítol del conte és “la diferència no fa por”. I això és el que pretén il·lustrar aquest conte sobre el racisme: no témer ni rebutjar l’altre pel fet de ser diferent; acceptar la diversitat; no creure’s superior a l’altre; no estigmatitzar-lo ni culpabilitzar-lo amb prejudicis. En definitiva, conscienciar sobre la perversió del racisme i la xenofòbia i en general de tot rebuig a la diferència.
Així mateix, es posa en valor la solidaritat, l’empatia i l’ajut a qui més ho necessita.
Com ja he dit més amunt el conte estarà amenitzat amb diverses dinàmiques participatives.
I una curiositat: sense pretendre-ho, aquesta idea dels barrets té una relació amb la tècnica dels sis barrets per pensar, del psicòleg Edward de Bono. Aquesta dinàmica s’utilitza per optimitzar la solució de problemes i la presa de decisions grupals.
Així mateix, el fet de posar-se un barret diferent del teu simbolitza la capacitat d’experimentar la diferència, de posar-se en el lloc de l’altre, i, consegüentment la comprensió de diferents punts de vista i l’empatia.